El Fons de Liquiditat Municipal. Clau per superar la crisis del COVID-19.

Sense esperar-ho, una pandèmia global ho ha aturat tot. A petita escala des de viatges a rutines, a gran escala tot allò que creiem que mai podria estar paralitzat ho ha estat, l’aturada del teixit empresarial ha posat una senyal d’stop forçosa per a l’economia d’arreu del món. Per davant, de ben segur que tindrem, un augment de la desigualtat social, una gran caiguda del Producte Interior Brut, i un trencament del teixit productiu, especialment a l’estat espanyol.

Realment, ens enfrontem a un repte a gran escala, que trascendeix més enllà de qualsevol mesura en àmbit municipal. Seria incapaç d’aportar i detallar una política macroeconòmica amb totes les variables que afecten a un gran estat, tot i així, m’agradaria deixar veure el que per a mi seria la forma més encertada de tractar l’actual crisis a nivell municipal.

És una política la qual necessita d’una assignació pressupostària relativament significant, tot i així és possible limitarla de moltes maneres, per paliar aquest punt, encara que, resultarà ineficaç si es redueix a un pressupost simbòlic. És de vital importància recordar que existeix la possibilitat d’endeutament, que sempre que es faci dintre dels marges d’estabilitat pressupostària, serà beneficiosa en aquesta ocasió, degut a que facilitarà la recuperació d’aquesta situació extraordinària.

El pla consisteix en oferir una linia de crèdit per a famílies, autònoms i petites i mitjanes empreses a interès 0 o molt reduit per tal d’evitar una situació econòmica agreujada pels efectes de la crisis.

Famílies. En situació de vulnerabilitat:

«Protegir-les, posar la institució i capital al seu servei per resistir l’embat econòmic.»

Si alguna cosa hem après de la crisis de 2008 és que, econòmicament, aquells agents que més paguen els efectes de la crisis són les famílies, i la situació es veu agreujada en el moment que, grans entitats de crèdit es neguen a oferir ajuda a aquestes. De tal manera que, en molts casos, tot i saber que les condicions no són gens favorables, acudeixen a empreses especialitzades en microcrèdits, les quals se n’aprofiten i obtenen uns interessos «camuflats» i enormement elevats.

Novament en aquest punt guanya força el «posar la institució al servei del ciutadà», per què? Simple, prefereixo assumir un endeutament colectiu sabent que els interessos seran menors a que cada veí demani un micropréstec amb interessos exageradament elevats, al cap i a la fi, la majoria d’aquest capital serà retornat en el termini acordat.

Per tant podrien acollir-se a aquest crèdit totes les persones que havent constituit una unitat familiar, mostrin una situació afectada per un ERTE o ERE, i estiguin en una situació de vulnerabilitat o risc d’exclusió. En aquí no s’estableix cap quantia mínima ja que dependria en tot cas de les condicions municipals, endeutament, romanent, etc…

Empreses. El gran problema de liquiditat:

«El gran perill que existeix és que empreses profundament solvents, poden fer fallida per falta de liquiditat temporal.»

S’ha d’evitar. Així doncs, aquest pla en el qual es podrien acollir, des d’autònoms fins a petites i mitjanes empreses, oferiria capital econòmic a aquests agents per tal d’evitar una possible situació de fallida o qualsevol tipus de debilitament associat a la falta d’una injecció de capital.

En aquest sentit, el pla destinaria quanties mínimes d’entre 286,1€ i 2.861€ – l’equivalent entre 1 i 10 quotes mínimes d’autònom. I solament s’hi podrien acollir aquells autònoms que justifiquin un problema de liquiditat a curt termini associat a la crisis del COVID-19 i mostrin un ràtio de solvència suficientment confiable. El préstec es concedirà fins a esgotar l’assignació total a autònoms i PYMES, i és molt recomanable donar preferència d’accés al crèdit a aquelles empreses/autònoms amb treballadors a nòmina o situacions greus de liquiditat tot i tenir una solvència correcte.

La gran possible qüestió derivada d’aquest plantejament:

Per què les grans empreses quedarien fora d’aquest pla?

Per dos motius, primerament, suposaria un cost d’oportunitat massa elevat per un municipi destinar la inmensa quantitat de capital que demandarien aquestes empreses. Pensament simple, amb la meteixa quantitat de diners, es preferible salvar a 10 petites empreses que una de gran amb seu a Santa Margarida i els Monjos.

Segon motiu, aquestes empreses no quedaran exposades als grans perills d’aquesta crisis sense cap ajuda governamental. Si bé és cert, a l’ajuntament li interessa ajudar a la petita i mitjana empresa, a l’estat li interessa rescatar i injectar liquiditat a la gran. Per tant, assumiriem que una política esperable de l’estat seria un pla de rescat i reactivació per a aquestes empreses.

L’equilibri. Prevenció i correcció.

M’agradaria concloure aquest article dient que, aquesta política si es duu a terme d’una manera desproporcionada té uns riscos associats alts. S’estaria usant l’ajuntament per protegir els veins, i això pot generar una situació de risc moral, que deixaria la institució:

  • A curt termini: la institució hauria de fer front a una reestructuració pressupostària reduint el marge de maniobra i d’actuació.
  • A mig termini: si la política s’ha implementat de manera òptima la majoria de deutes haurien estat liquidats i la situació municipal haurà millorat degut a la protecció de les economies familiars i empresarials.
  • A llarg termini: realment la majoria dels crèdits concedits es trobarien saldats i podriem observar la taxa de morositat que ha generat, la qual no seria una problemàtica, ja que en tot cas, aquest capital que hem posat en circulació a l’economia local haurà repercutit positivament en el comerç municipal. La situació que ens trobariem en aquest plaç seria una recuperació i reactivació econòmica considerablement major.

Vist això, per acabar m’agradaria aportar un últim punt a considerar:

«Les mesures que s’implementin en aquest punt de la crisis, han de ser en dues direccións, preventives i correctores. Per què? Simple.»

Preventives i correctores, és vital considerar-ne ambdues vessants, si una política manca d’una d’aquestes: serà un GREU ERROR. Vist això, crec que no és necessari esmentar que dur a terme una política de subvencionar tot allò que volguem «rescatar», seria una equivocació molt greu, extremadament correctora, però negligent pel que fa la capacitat de gestionar futurs escenaris.

Som conscients que ens trobem davant una gran crisis, però deconeixem si l’esclat ha acabat. Els mercats bursàtils fa dies que ens mostren un temor fonamentat en front una segona onada vírica. Les autoritats sanitàries xineses alerten que el risc de rebrot és alt. Per tant hem d’actuar, sabent que en un futur pot ser necessari doblar els esforços i destinar més capital per a paliar els efectes d’una crisis major. Considerem-ho, i preparem-nos.

Gràcies pel teu temps!

Aarón Fernández Sánchez

REFERÈNCIES:

(1) de Tarragona, D. (2019, febrero 26). Microcréditos benefician en situación de crisis sin importar el historial de morosidad. Recuperado de https://www.diaridetarragona.com/trending/Microcreditos-benefician-en-situacion-de-crisis-sin-importar-el-historial-de-morosidad-20190226-0031.html

(2) PÉREZ, B. (2020, marzo 23). El plan de avales públicos priorizará el acceso a liquidez de pymes y autónomos. Recuperado de https://www.lainformacion.com/economia-negocios-y-finanzas/el-plan-de-avales-publicos-priorizara-el-acceso-a-liquidez-de-pymes-y-autonomos/6553800/

(3) Agustina, L. (2020, abril 6). Los impagos y la falta de liquidez activan los planes de contingencia. Recuperado de https://www.lavanguardia.com/economia/20200406/48329652998/empresas-impagos-liquidez-crisis-coronavirus.html

(4) Salvador, R. (2020, marzo 30). Pymes y comercios tienen liquidez para aguantar sólo un mes de cierre. Recuperado de https://www.lavanguardia.com/economia/20200330/48162142502/coronavirus-covid-19-restauracion-servicios-comercios-liquidez-espana-espana.html

Un comentario

  1. […] Segon punt, per afrontar la crisi econòmica i social jo mateix vaig tornar a proposar un pla d’actuació purament econòmic, ja que de matèria sanitària no en tinc ni idea! Un estudiant de medicina o qualsevol estudi relacionat ho faria, per sort, mil vegades millor que jo. Però d’economia, pel que m’han ensenyat a la universitat volia oferir aquesta eina, que vaig comentar amb professors. Us deixo l’article: https://www.aaronfernandez.com/?p=273 […]

Deja un comentario